Ahir es va fer la presentació en
Casa Nostra dels vins Macabeo i Xarel.lo 2012 de VINYES SINGULARS. La
cata/sopar va totalitzar la xifra prevista de públic del món del vi i la
gastronomia. Agraïm la presencia entre d´altres dels membres de l´ Acadèmia Tastavins
de Vilafranca, Mas Candi i Riera Internacional.
Per a Casa Nostra ha estat una
nova experiència positiva i molt agradable per la qualitat del producte
presentat, que pel seu caire ecològic, tradicional i familiar, lliga totalment
amb la nostra filosofia.
Per a mi
personalment i permeteu-me que per una vegada, sense que serveixi de precedent,
exposi els meus sentiments.
El acte va
tenir la virtut d´evocar-me records de la meva infantesa:
Una Vilanova
dels anys 50/60, tràfec de carros al matí i al vespre en uns carrers sense
asfaltar a excepció de la Rambla, la Carretera i alguna plaça. Carrers amb
habitatges de com a molt dues plantes, unes portalades grans i uns cancells
d´escala que portaven al pis on cada vespre al costat d´una llar encesa i al tombant
d´una taula presidida per l´avi, es reunia a sopar tota la família.
Portalades que
de nit guardaven els carros, els animals i que al fons en un pati mes o menys
petit hi havia quatre gallines, quatre conills i un parell de garrins.
Portalades que ara en aquestes dates es guarnien amb una branca de pi, obrien
les portes i una avia vestida de negre -(suposo que 15 anys d´acabada la guerra
encara sagnaven molt vivament moltes ferides)-
venia vi de la collita pròpia entre unes botes arrenglerades banda i
banda.
Significativament
totes aquelles portalades, tots aquells cellers, tenien un tret molt
significatiu que, per a mi, les igualava, l´olor que llavors per la meva edat
no sabia identificar i que tenia la virtut de fer-me sentir mes unit a la terra
i fer-me sentir com aquesta bategava sota els meus peus.
En pocs anys
van desaparèixer els animals i els carros, van desaparèixer les branques de pi
sobre les portalades, els carrers es van asfaltar i els cotxes van substituir
els carros. Van desaparèixer les portalades i en el seu lloc, on havien dues
plantes, es van aixecar edificis de moltes plantes mes, aquella flaire
tanmateix va desaparèixer.
Ara, desprès de
mes de cinquanta anys he retrobat aquella olor en els vins de VINYES SINGULARS
que ahir vàrem provar i presentar. La flaire d´aquest xarel.lo i d´aquest
macabeo m´han evocat aquests records i ara com llavors, m´han fet sentir mes
unit a la terra i m´han fet sentir com aquesta batega, mes fort que mai, sota
els meus peus.
Els entesos
descobriran en aquests vins, pomes, maduixes i un inacabable ventall d´aromes i
matisos, per a mi, profà i ignorant del tema, em permeten descobrir l´aspror de la feina dura – quasi violenta –
dels nostres pagesos, la fortalesa de la seva voluntat intorçable per servir a aquesta
terra i la sedosa suavitat de l´agraïment
d´aquesta terra pel tracte rebut i la feina ben feta.
Gràcies familia
Segui, al provocar aquests records m´heu fet sentir un pel mes jove i
optimista. Moltes felicitats per la feina ben feta i que aquesta presentació
sigui l´inici d´un camí molt llarg i planer en tots els aspectes.